Ciric

Unes pelis mes a la colecció:

Dead or alive

Sinopsis: Quatre belles dones comencen com a rivals en un concurs d’arts marcials. No obstant això, no trigaran en trobar-se lluitant en equip contra una força sinistra i estranya. Elles són: Tina Armstrong (Jaime Pressly), una superestrella del món de la lluita femenina; Christie (Holly Valance), una bella lladre i assassina a sou; la princesa Kasumi (Devon Aoki), una guerrera aristòcrata asiàtica que va rebre formació de mestres de les arts marcials; i Helena Douglas (Sarah Carter), una atleta d’esports extrems el tràgic passat de la quals l’obliga a confinar-se en un llunyà palau del sud-est asiàtic, que és on té lloc el torneig Dead or Alive. A elles s’unirà, en aquell paratge, la flor i nata dels lluitadors d’elit mundial, tots ells esforçant-se al màxim per a aconseguir el premi de 10 milions de dòlars.

Opinió: No vos negare que es una peli que si hagues tingut un altre nom, possiblement no l’hagues mirat. Pero claro, sent la versio cinematografica del joc del mateix nom (joc de lluita protagonitzat per ties de bon vore, jeje) pos ha caigut. La peli en si com una merda pero sense el com repeteix coses curioses del mon dels nijes i coses d’estes al cine…. los ninjes, samurais i tota esta gent volen, no salten.

Notes: segons la web FilmAffinity, la peli te una nota mitja de 3,6. Jo no li dono mes d’un 4,5

El diablo viste de Prada

Sinopsis: La insistent veu de Miranda Priestly (Meryl Streep) persegueix a Andrea (Anne Hathaway) fins a en somni: «An-dre-aaa?, An-dre-aaa!». És aquest el treball amb el qual somiava al sortir de la universitat? És aquest el treball pel qual ha d’estar agraïda i sentir-se tan afortunada? Sí, és la nova assistent personal de Miranda, la llegendària editora de la revista femenina més glamourosa de Nova York. Ella dicta la moda en el món sencer, milions de lectores segueixen les seves recomanacions. Els seus empleats i col·laboradors la consideren un geni. Els grans creadors la temen. Tots, sense excepció, la veneren. Tots, menys Andrea, que no es deixa enganyar per aquest aparador de disseny i frivolitat darrera del qual s’amaga un diable que vesteix un vestit jaqueta de Prada (exclusiu, per descomptat), calça uns Manolo Blahnik i sempre llueix un mocador blanc d’Hermès.

Opinió: Feia bastant de temps que volia vore esta peli, potser perque quan la van fer al cine ja vaig estar a punt de vore-la o potser perque m’havien comentat que estava prou be i la veritat es que, efectivament, ha estat prou be. Tampoc seria la millor peli del mon, pero per passar una bona tarda de diumenge es mes que suficient.

Notes: segons la web FilmAffinity, la peli te una nota mitja de 5,6. La nota que jo li posaria es un 6,6